GRUP ABACUS – 2026

Concepte creatiu
Direcció d’art
Intervenció fotogràfica sobre l’obra de Joan Fontcuberta
Manifest
Cartell genèric i adaptacions per artista
Sistema de comunicació dels espectacles
Web
Peces per a xarxes socials
Pla de mitjans

Festival Clàssics 2026. Grup Abacus.
Seríem capaços de mentir?

El Festival Clàssics és un dels festivals d’arts i pensament de referència a Barcelona. Cada any, la seva identitat visual defineix el to de tota la comunicació —cartells, programes, xarxes socials, branding d’espais— i requereix una proposta capaç de connectar el món de la literatura clàssica amb la cultura contemporània.

L’encàrrec partia d’una condició molt concreta: la identitat visual d’aquesta edició s’havia de construir al voltant d’una fotografia de Joan Fontcuberta. Una imatge tan suggeridora com desconcertant que, des del primer moment, va despertar una pregunta inevitable: és real o l’ha generat una intel·ligència artificial? Aquest dubte es va convertir en el fil conductor de tot.

El tema de l’edició era la mentida. I la imatge ja mentia abans que sabéssim què fer-ne.

L’ENFOCAMENT ESTRATÈGIC

El Festival Clàssics ens va encarregar la identitat completa de la seva edició 2026, dedicada a la mentida i la ficció. L’encàrrec incloïa tota la comunicació del festival: logotip, cartells, xarxes socials, peces digitals, vídeos, programa i branding dels espais.

El repte era construir una identitat que no es limités a parlar de la mentida, sinó que la practiqués. Una identitat capaç de generar una incomoditat real: que l’espectador no sabés si allò que tenia al davant havia estat capturat o fabricat.

I teníem un punt de partida extraordinari: la fotografia de Joan Fontcuberta.

MENTIM.
La mentida de sempre. Més necessària que mai.

Si la identitat del festival parlava de la mentida, havia de practicar-la. Qüestionar-ho tot: la imatge, els artistes, les conferències, els espais. Res no mereixia donar-se per cert.

La pregunta que obria la fotografia de Fontcuberta —és real o generada?— era exactament la que volíem que el públic es fes davant de cada peça del festival. La identitat no havia de donar respostes. Havia de multiplicar les preguntes.

LA SOLUCIÓ

A partir de MENTIM i de la fotografia de Fontcuberta, vam construir un sistema visual pensat per posar en dubte tot allò que toca.

Abans, la mentida tenia un detector: el polígraf. Avui, les mateixes tecnologies que analitzen i verifiquen imatges són les que les generen. Vam agafar aquest llenguatge —bounding boxes, rectangles de detecció, coordenades i indicadors d’anàlisi— i el vam convertir en el sistema gràfic del festival. Aplicat als artistes, les conferències i els cartells, crea una fricció visual constant: l’espectador no sap si allò que veu ha estat capturat, verificat o directament fabricat.

El conjunt es va desplegar de manera coherent a través de tota la comunicació del festival: logotip, cartells, xarxes socials, peces digitals, vídeos, programa i branding d’espais. Una identitat capaç de funcionar tant en estàtic com en moviment, acompanyada d’una tipografia d’inspiració digital que reforça l’univers.

El projecte va anar un pas més enllà de l’encàrrec. Mitjançant intel·ligència artificial, vam generar una nova versió de la fotografia original de Fontcuberta. La mateixa imatge, però diferent. Diverses realitats possibles convivint, sense que cap tingui més autoritat per reclamar ser la veritable.

 

RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project
RealStories project RealStories project

Una identitat que no il·lustra la mentida.
La practica.

RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project
RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project
RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project
L’IMPACTE

El Festival Clàssics 2026 va estrenar una identitat que va generar conversa abans que comencés el festival. L’ambigüitat visual —real o fabricat?— es va convertir en el principal actiu comunicatiu de l’edició.

La coherència del sistema va permetre desplegar la identitat en tots els formats sense perdre tensió: des dels grans cartells fins a les peces per a xarxes socials i el branding interior dels espais.

I la fotografia de Fontcuberta —amb el seu doble generat amb IA— va funcionar exactament com volíem: ningú no va saber amb certesa quina era l’original.