GRUP ABACUS

Concepte creatiu
Direcció d’art
Intervenció fotogràfica sobre l’obra de Toni Amengual
Manifest
Cartell genèric i adaptacions per artista
Sistema de comunicació d’espectacles
Web
Peces per a xarxes
Pla de mitjans

Festival Clàssics. Grup Abacus.
Provocar per obrir conversa.

El públic dels festivals culturals es renova o s’apaga. Per créixer, ELS CLÀSSICS havia de deixar de comportar-se com un clàssic. Festival Clàssics, organitzat per La Casa dels Clàssics d’Abacus, dedica cada edició a un tema vertebrador. Enguany: el desig. Un territori incòmode, fèrtil, incandescent.

La missió de la campanya era doble: impactar prou per destacar en un calendari cultural saturat i, alhora, ampliar el públic. Calia provocar conversa sense caure en la gratuïtat. Fer que un festival de pensament i arts contemporànies se sentís urgent, desitjable, viu.

L’ENFOCAMENT ESTRATÈGIC

La matèria primera visual ja era poderosa per si mateixa: el treball del fotògraf documental Toni Amengual sobre fal·lus mutilats de l’estatuària clàssica. Cossos canònics marcats per la censura, el temps i el pudor. La pregunta no era com suavitzar-los, sinó com activar-los. Vam decidir intervenir aquestes imatges com si haguessin estat vandalitzades, irrompre en el marbre amb un gest immediat, gestual, insubmís. El color escollit no va ser casual: un fúcsia que remet a Dionís i a les bacanals romanes. El color de l’excés, del ritual, del desig que trenca l’ordre.

Si el cos clàssic era el silenci, el grafiti era la veu que torna.

RealStories project RealStories project
LA SOLUCIÓ

Un sistema visual que posa en tensió dos codis oposats —la solemnitat escultòrica i el traç urbà— per parlar del mateix: una pulsió que ni el temps ni la norma han aconseguit apagar. Vam crear un manifest que donava entrada a l’univers: «Benvingudes al territori del desig. Un lloc antic i sempre nou.» Una declaració que converteix la programació en un lloc on entrar, no en un cartell per mirar. La intervenció en fúcsia s’aplica com un sistema modular que respira en cada format: cartell genèric, adaptacions individuals per a cada artista, peces per a cada espectacle i una arquitectura web que manté el ritme del carrer. La paleta dialoga amb codis clàssics —el blanc del marbre, la puresa grega— però els interromp amb el negre i el fúcsia: els colors d’allò que s’ha volgut prohibir i mai no s’ha pogut callar del tot.

RealStories project RealStories project
RealStories project RealStories project

Per créixer, ELS CLÀSSICS havia de
deixar de comportar-se com un clàssic.

RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project RealStories project
L’IMPACTE

La campanya va fer el que un festival de pensament rarament aconsegueix: provocar abans i tot de començar. Alta assistència, nombrosos sold-outs i una ampliació real del públic, que hi va arribar atret per una imatge que demanava ser mirada dues vegades. El clàssic va tornar a ser desitjat.